rosa parks wikipedia catala fun interesting facts about rosa parks

Rosa Louise McCauley, coneguda com a Rosa Parks (Tuskegee, Alabama, 4 de febrer del 1913 - Detroit, Michigan, 24 d'octubre del 2005) fou una activista estatunidenca per l'equiparació de drets civils entre blancs i negres als Estats Units. Activista nord-americana, nascuda com a Rosa Louise McCauley.. Modista de professió, era secretària d’una entitat dedicada a la promoció de la població negra de Montgomery (Alabama). Es convertí en una icona del moviment dels drets civils quan l’1 de desembre de 1955 es negà a cedir el seu seient en un autobús a un home blanc, tal La va animar a tornar a estudiar, i el 1933 Rosa Parks va obtenir el seu títol de secundària. El 1940, només set de cada cent persones negres tenien un títol de secundària als Estats Units. Parks va posar-se a treballar i mai va anar a la universitat, un dels seus anhels més grans. Sobre la biografia La vida rebel de Rosa Parks Rosa Louise McCauley Parks, coñecida como Rosa Parks e tamén como Rosa Lee Parks [1], nada o 4 de febreiro de 1913 en Tuskegee, no condado de Macon e finada o 24 de outubro de 2005 en Detroit, foi unha muller estadounidense de raza negra, costureira de oficio, que ó negarse a ceder o seu asento nun autobús o 1 de decembro de 1955 deu pé ó comezo da protesta contra a segregación racial Rosa Parks was born Rosa Louise McCauley in Tuskegee, Alabama, on February 4, 1913, to Leona (née Edwards), a teacher, and James McCauley, a carpenter.In addition to African ancestry, one of Parks's great-grandfathers was Scots-Irish, and one of her great-grandmothers was a part–Native American slave. Rosa Louise Parks (jaiotza izena: Rosa Louise McCauley ; Tuskegee (Alabama), 1913ko otsailaren 4a - Detroit, 2005eko urriaren 24a) jostun afroamerikarra, Estatu Batuetako Eskubide Zibilen Aldeko Mugimenduko aktibista garrantzitsua izan zen, 1955eko abenduaren 1ean uko egin baitzion bere eserlekua gizonezko zuri bati utzi eta autobusaren atzealdean esertzeari, orduko AEBetako hegoaldeko legeak Rosa Parks és recordada cada 8 de març com una figura fonamental i inspiradora per al feminisme, les dones i per a qualsevol persona que defensi la igualtat i els drets de les minories. Sempre es recorda com el petit, però increïblement valent, gest de negar-se a cedir el seient de l'autobús a un Biografia de l'activista pels drets civils dels afroamericans Rosa Parks, més un apèndix (de Gloria García Orellana) "Història dels afroamericans: la llarga lluita contra el racisme ". 3. Argument El llibre de Vicens Vives “Rosa Parks: La lluita contra el racisme” és una biografia de Rosa Parks. Rosa Parks ambe Martin Luther King, en 1955.. Rosa Louise McCauley Parks, ditz Rosa Parks, nascuda lo 4 de febrièr de 1913 a Tuskegee en Alabama e mòrta lo 24 d'octobre de 2005 a Detroit dins lo Michigan, es una femna afroamericana que venguèt una figura emblematica de la luta contra la segregacion raciala als Estats Units, çò que li valguèt l'escais de « maire del movement dels dreches 1 de desembre de 1955. A la ciutat de Montgomery, Alabama, una jove negra es nega a cedir el seient a un home blanc. El conductor ho denuncia a la policia i la dona acaba sent detinguda. Ningú no s’esperava, però, que aquell acte desencadenaria tot un tsunami de mobilitzacions que posaria contra les cordes el sistema racista dels EUA. Aquella dona es deia Rosa Parks i amb la seva acció va Rosa Parks tosommen mit Martin Luther King (üm un bi 1955) Rosa Louise Parks (* 4.Februar 1913 in Tuskegee, Alabama; † 24. Oktober 2005 in Detroit, Michigan) is as Minschenrechtsaktivistin beröhmt worrn. Rosa Louise McCauley Parks (February 3, 1913 – October 24, 2005) was an African-American civil rights activist. She was called "the mother of the Modern-Day American civil rights movement" and "the mother of the freedom movement". Rosa Louise Parks (n. 4 februarie 1913 , Tuskegee ⁠( d ) , Alabama , SUA – d. 24 octombrie 2005 , Detroit , Michigan , SUA ) a fost o afroamericană militantă pentru drepturile omului. Rosa Louise McCailey (4 de febreru de 1913, Tuskegee (es) – 24 d'ochobre de 2005, Detroit) foi una figura importante del Movimientu polos Derechos Civiles nos Estaos Xuníos, principalmente porque se negara a cede-y l'asientu nel autobús a un blancu y movese darréu a la parte d'atrás del vehículu nel Sur de los Estaos Xuníos en 1955. L Si Rosa Louise McCauley Parks (Pebrero 4, 1913 – Oktubre 24, 2005) ay isang Aprikano-Amerikanong mananahi at aktibista ng mga karapatang sibil na tinaguriang "Ina ng Kilusang Karapatang Sibil ng Makabagong Panahon" ng Kongreso ng Estados Unidos. Rosa Parks was born Rosa Louise McCauley in Tuskegee, Alabama, on February 4, 1913, to Leona (née Edwards), a teacher, and James McCauley, a carpenter.In addition to African ancestry, one of Parks's great-grandfathers was Scots-Irish, and one of her great-grandmothers was a part–Native American slave. Rosa Louise McCauley Parks (Tuskegee, 4 Februarie 1913 – Detroit, 24 Oktober 2005) was 'n swart Amerikaanse burgerregte-aktivis wat internasionale bekendheid verwerf het vir haar rol om die Montgomery busboikot te ontketen. Op 1 Desember 1955 het Parks geweier om haar sitplek in 'n bus prys te gee vir 'n wit passasier nadat die wit afdeling Rosa "Lee" Louise McCauley Parks (4. febrúar 1913 – 24. október 2005) var fátæk bandarísk blökkukona og aðgerðasinni sem barðist fyrir mannréttindum og afnámi aðskilnaðar milli hvítra og svartra. Rosa Louise Parks-McCauley (4 februari 1913 - 24 oktober 2005), beter bekènd es Rosa Parks, waor 'n Amerikaanse börgerrechteactiviste. Ze ies veural bekènd gewore doordat ze in 1955 weigerde um häör zietplaats in 'n bus aaf te sjtoon aan 'ne blanke. Rosa Parks gant Martin Luther King, Jr. tro 1955. Rosa Louise McCauley Parks, bet ganet d'ar 4 a viz C'hwevrer 1913 e Tuskegee, Alabama ha marvet d'ar 24 a viz Here 2005 e Detroit, Michigan a oa ur wrierez du hag a stourmas a-enep hanbarzh ar "gouennoù" er Stadoù-Unanet.

rosa parks wikipedia catala fun interesting facts about rosa parks
Rating 5 stars - 704 reviews




Blog

Articles and news, personal stories, interviews with experts.

Video